El Museu Arqueològic Nacional (MAN), a Madrid, acollirà, a partir del pròxim 11 de desembre, l’exposició “La ciudad que late bajo las ruinas”, una proposta que reuneix dues obres de Miquel Navarro i estableix una trobada entre l’escultura contemporània i els vestigis de les civilitzacions antigues. La mostra, organitzada pel museu i patrocinada per la Fundació Miquel Navarro, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mislata, s’inaugurarà el 10 de desembre i romandrà oberta al públic fins al 28 de març de 2027.
Comissariada per Rafael Sierra Villaécija —periodista, crític d’art i director artístic del Museu d’Art Contemporani i Disseny de Castella-la Manxa—, l’exposició proposa un recorregut per les relacions entre memòria, arquitectura i temps.
La peça central de l’exposició serà la instal·lació La ciudad roja (1995), una de les obres més emblemàtiques de l’escultor valencià i que pertany a la col·lecció de la Fundació. Està composta per centenars d’elements escultòrics de ferro colat, de diferents dimensions, distribuïts horitzontalment per a configurar un paisatge urbà obert. En aquest conviuen xicotets poblats antics i barris nous, arquitectures, volums i estructures de diferents escales que construeixen una ciutat imaginària en transformació permanent.
La ciudad roja s’instal·larà al pati romà del MAN, on establirà un diàleg amb els marbres i les restes arqueològiques del museu. Al seu costat hi haurà una fotografia de gran format, realitzada per Kike Aspano, de Sombras lunares (2005), una altra de les creacions escultòriques de l’artista. La imatge ampliarà la presència d’aquest univers urbà en l’espai expositiu.
L’última exposició en la preparació de la qual va participar Miquel Navarro
“La ciudad que late bajo las ruinas” té, a més, un significat especial per a la Fundació Miquel Navarro i per a les persones que van conéixer l’artista. Es tracta de l’última exposició en la preparació de la qual va participar personalment abans de morir, el passat 1 de novembre.
Durant l’última setmana d’octubre, l’escultor va estar seleccionant la fotografia de gran format de Sombras lunares que acompanyaria La ciudad roja al museu. Aquesta implicació confereix a la mostra una dimensió molt personal i la converteix també en un homenatge a la seua memòria i a la singularitat de la seua trajectòria.
El president de la Fundació i alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, ha destacat la importància d’aquesta iniciativa com una oportunitat per a continuar projectant l’obra de l’artista i acostar-la a nous públics. “Des de la Fundació Miquel Navarro, posarem tot el nostre esforç perquè aquesta mostra arribe al públic més ampli possible. És una ocasió extraordinària per a difondre l’obra de Miquel i honrar la seua memòria a través del seu art, especialment ara que ja no està entre nosaltres”, ha assenyalat.
Amb aquesta exposició, la Fundació Miquel Navarro reafirma el seu compromís amb la conservació i la difusió del llegat de l’escultor, impulsant iniciatives que permeten que la seua obra continue trobant-se amb el públic i establint nous diàlegs amb altres contextos artístics i culturals.
Sentit arcaic i agudesa de la ciutat actual
L’arqueologia va ser una font d’inspiració recurrent per a Miquel Navarro. A partir de les seues referències a les civilitzacions antigues, l’escultor va desenvolupar un llenguatge propi en què allò arcaic i allò contemporani conviuen de manera natural. Els seus paisatges urbans semblen procedir de cultures desaparegudes o d’un futur encara per descobrir, i converteixen la ciutat en un organisme viu, subjecte a transformacions contínues.
Sobre La ciudad roja, que s’ha pogut contemplar en diferents espais expositius d’Espanya i en diverses ciutats del nord d’Àfrica —com ara Tunis, Rabat i el Caire—, Miquel Navarro deia que “recrea la terra com a origen de l’home, amb la qual cosa es busca un sentit arcaic, alhora que marca l’agudesa de la ciutat actual, sintetitzant en un mateix espai el present i el passat a través dels materials que s’utilitzen”.
Un territori de ressonàncies
La presentació d’aquesta obra al Museu Arqueològic Nacional suposa, per tant, un nou capítol en el seu recorregut i una oportunitat per a descobrir la vigència del particular univers creatiu de Miquel Navarro, en què l’arqueologia i la memòria de les civilitzacions antigues constitueixen una font d’inspiració recurrent per a reinterpretar elements com ara torres, muralles, piràmides i obeliscs i construir un llenguatge escultòric propi.
Miquel Navarro troba en els marbres romans un territori inesperat de ressonàncies. La ciudad roja, construïda en ferro, desplega una geografia mineral en què passat i present comparteixen una mateixa pulsació. Les seues torres i mòduls, articulats mitjançant ritmes, volums i buits, evoquen organismes urbans la vida dels quals sembla persistir fins i tot després de la seua desaparició. Els bustos, torsos i fragments romans dialoguen amb aquestes arquitectures imaginàries com a testimonis d’una mateixa voluntat de permanència. Uns i altres conserven l’empremta d’allò que el temps ha transformat, però no ha aconseguit extingir. Les ruïnes deixen així de ser vestigis immòbils per a revelar una memòria que continua bategant davall de les seues superfícies.
Per la seua banda, la fotografia de Sombras lunares introdueix una altra perspectiva sobre aquest univers escultòric. La imatge amplia la percepció de les arquitectures de Navarro i estableix una relació entre la ciutat imaginada i les restes arqueològiques que l’envolten, unides per la persistència de les formes i la memòria. El museu es converteix, d’aquesta manera, en un espai de superposicions temporals, on l’obra contemporània i els testimonis de l’antiguitat comparteixen una intuïció essencial: tota ciutat conserva una vida latent i tota ruïna alberga una memòria capaç de travessar els segles.