Biografia

Miquel Navarro és un dels principals referents de l’art contemporani valencià i espanyol, amb obres exposades als museus més coneguts del món, com el Guggenheim de Nova York i de Bilbao, la Fundació Lambert de Brussel·les, el Nacional Centre d’Art Georges Pompidou de París, el Mie Prefectural Art Museum al Japó, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona o l’InstitutValencià d’Art Modern (IVAM).
L’escultor valencià més internacional resideix actualment a Mislata, al mateix barri que el vaveure nàixer -La Moreria-i on es va criar envoltat de l’horta que el separava llavors de la capital de València. En aquest barrise situa també el seu taller, les instal·lacions del qual s’estan adaptant per a convertir-les en un museu impulsat des de la Fundació Miquel Navarro,que l’artista va constituir el2020 com a fundació privada sense ànim de lucre.

Inicis

Nascut a Mislata (València),el 29 de setembrede 1945, ja des dels deu anys dona curs a la seua inquietud artística jugant amb el fang de les séquies, fent manualitats i dibuixant sobre paper. Els cromos de Nestlé, amb il·lustracions de “Meravelles del món”, estimulen la seua imaginació i obrin la seua ment creativa.
Entre 1964 i 1968, realitza la seua formacióa l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles. Tot i que tria l’especialitat d’escultura, en aquestaèpoca, es dedica a la pintura i al dibuix.
A aquestperíodepertany la sèrie de pintures a l’esmalt “Insectes i larves” (1968), una desfilada colorista de microorganismes de colors purs.
També destaca d’aquestsanys inicials el conjunt de grans pintures a l’acrílic amb una coloració intensa i contrastada. Els seus volcans en erupció, sismes submarins i terratrèmols, així com espirals, plecs i primeres tipologies urbanes mostren un jove Miquel Navarro fascinat per l’energia i el moviment, per les lleis ocultes que regeixen el fluir de la naturalesa i de les nostresciutats.
El 1972, Miquel Navarro es decanta quasi exclusivament per la creació escultòrica i realitza la seuaprimera exposició individual ala galeria Tassili d’Oviedo.

Ciutats


A l’any següent, esculpeix “Ciutat 1973-1974”, la primera de les seues ciutats, que exposa al Col·legi d’Arquitectes de València.
Aqueststipus de composicions amb múltiples peces de diferents grandàries i materials, instal·lades directament sobre terrai on destaca l’element vertical, seran molt significatives al llarg de la seuatrajectòria.
Les ciutats de Miquel Navarro conformen, en gran manera, el seu estil personal com a artista, estructurat en volums i en espais, que es conceben des de la unió entre la més pura escultura i l’arquitectura. Són, així mateix, símbol de desig i de poder.
D’altra banda, Navarro estableix a les seues ciutats similituds orgàniques amb el cos humà, on el cor, les artèries i els fluids configuren un sistema viu i en constant funcionament.
Temàtica i materials

Entre els temes més freqüents de les escultures de Miquel Navarrodestaquen els guerrers, els tòtems, les llunes, els edificis,els fumerals, les piràmides, les canalitzacions, els insectes i les fonts.
L’artista també recorre habitualment en la seua obra a escenes sexuals i representacions delsfal·lus, tant com a força procreadorao com a símbol del desig i de l’erotisme.
Quant als materials, s’observa una evolució: del mal·leable fang i la terracota de les seues primeres obres passa al plom i al zinc -materials que predominen en els seus paisatges escultòrics-, així com al ferro, a l’alumini, al refractari, al vidre, la pedra, l’algeps i diverses fustes

Reconeixement internacional

Després de diverses exposicions en centres i galeries d’Espanya, l’any 78, Miquel Navarro participa en l’exposició col·lectiva “KatalanischeFunts des 20. Jahrhunderts”, en la Staatliche Kunsthalle de Berlín.
Però, realment, 1980 és l’any clau per al reconeixement internacional de l’obra de Miquel Navarro, gràcies a la seua participació en la mostra col·lectiva “Images from Spain”, organitzada al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York i comissariada per Margit Rowell. Aquestaexposició viatjarà després pels Estats Units.
A partir d’aquestmoment, se succeeixen nombroses exposicions en diferents ciutats d’Amèrica del Nord, Llatinoamèrica, Europa i Àsia, algunes de les quals es converteixen en lloc de residència temporal de l’escultor.

Vessant monumental

El1984, amb la realització, per a la ciutat de València, de l’escultura de 23 metres “Font pública” -després rebatejada pel poble valenciàcom “La pantera rosa”-, s’obri un nou vessant en la carrera artística de Miquel Navarro, que es caracteritza per peces de gran format instal·lades permanentment ala via pública.
En l’actualitat, més de cinquanta ciutats compten amb aquestes obres monumentals de Navarro. Tres d’elles estan ala seua pròpia ciutat, Mislata-“Cap amb lluna minvant”(2001), “L’Almassil”(2010) i “Caminant”(2022)-, mentre que altres tres es troben a València capital: la ja esmentada “Pantera rosa” (1984), “El Parotet” (2003) i “Cap pensant” (2011).
Brussel·les, Barcelona,Saragossa, Múrcia, Castelló, Torís, Quart de Poblet, Vitòria i Torrelavega són altres ciutats on les grans escultures de Miquel Navarro estan integrades en el paisatge urbà.

Obra audiovisual
Miquel Navarro també ha fet diverses incursions en l’art audiovisual, amb el rodatge de tres curtmetratges alllarg de la seua trajectòria: Fort com l’opi(2011), Mineral(2013) i On està la meua gosseta?(2022). Amb un estil surrealista, l’escultor acobla en aquestscurts el sentit de l’art i el sentit de la vida.
D’altra banda, les seues obres són presents en diverses pel·lícules d’èxit, com les de Pedro Almodóvar Carne trémula(1997) i Julieta(2016).
Honores y reconocimientos

Miquel Navarro, considerat com una de les veus més personals de l’escultura contemporània,ha rebut multitud de reconeixements i premis al llarg de la seua trajectòria. Entre ells, destaquen el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel Ministerid’Educació, Cultura i Esport el1986; el Premi Alfons Roig de la Diputació de València (1987), el Premi Nacional de l’Associació de Crítics d’Art (1995), la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural (2002), el VIII Premi Internacional Julio González –IVAM (2008) i la Medalla de Sant Carles, atorgada per la Facultat de Belles Arts de València (2010).
A més, des del2009, Miquel Navarro és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran. En el seu discurs d’ingrés, titulat: “Jocs de la infància, on es forja l’art”, fa referència a tres dels seus artistes més admirats:Julio González,Joseph Beuys i Giorgio de Chirico.
Un altre reconeixement recent és el de Fill predilecte de Mislata 2011, el mateix any que la seua obra “Ciudad Vigía” passa a formar part del Patrimoni Artístic de la UNESCO, la qual cosa el converteix en el cinquéartista espanyol present en aquesta col·lecció, al costat de Pablo Picasso, Eduardo Chillida, Joan Miró i Antoni Tàpies.
El2021, Miquel Navarro pren possessió com a nou acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València. Per a celebrar la seua incorporació, dona a l’Acadèmia la seua escultura “Testa Tubería”, basada en una obra de Francesco Laurana (1471, Croàcia).
